Elon Musk té una idea per generar tota l'energia que necessita la humanitat en el futur: el Sol
"Simplement funciona. Tenim un reactor de fusió gegant al cel", destaca l'empresari
Per a Elon Musk, la demanda energètica de tot els EUA podria
cobrir-se sense problema amb l'ajuda d'un gegantí reactor de fusió instal·lat
al cel, directament sobre els nostres caps. El que és bo —matitza l'empresari—
és que no cal un projecte esbojarrat ni una inversió milionària per aconseguir
una cosa així: en tenim un des de fa milers de milions d'anys i en diem Sol. El
CEO de Tesla i SpaceX calcula que arribaria una enorme planta fotovoltaica,
d'uns 160 x 160 km, per aconseguir amb la seva ajuda l'energia que demanen els
EUA.
Que a Musk li agraden els titulars amb ganxo i les idees
provocadores no és cap novetat, però en aquest cas no és el primer a suggerir
un projecte de mida XXL i plantejament futurista per aprofitar l'energia solar.
La mare de totes les instal·lacions. A Elon Musk li agraden
les frases rotundes i això va ser el que va deixar fa poc durant la seva
participació a 'The Joe Rogan Experience', un podcast dirigit pel comentarista
i comediant Joe Rogan i que al llarg de les últimes setmanes ha rebut un
planter de convidats tan eclèctic com el que conformen els actors Dwayne
Johnson "The Rock" i Whitney Cummings, l'exagent de la CIA Michael
Baker, l'expert en arts marcials Tim Kennedy o l'escriptor Elliott West. Musk
va passar el 31 d'octubre pels micròfons i entre altres coses va parlar del
potencial de l'energia solar.
"En realitat es podria alimentar tot els Estats Units
amb 100 milles per 100 milles d'energia solar", va explicar el magnat en
unes declaracions recollides per Money Wise. Traslladat al nostre sistema
mètric, això equivaldria a una enorme instal·lació d'uns 160 x 160 quilòmetres.
Tan descomunal és la proposta de Musk que en escoltar-la Rogan li va demanar
que s'esplacés: "Llavors podries triar un punt mort, cobrir-lo amb panells
solars i carregar tot el país?"
Plaques, bateries i un gegantí reactor. "Absolutament.
Necessitem bateries, però sí", li va replicar Musk, que creu que
traslladar una idea semblant a la pràctica no seria difícil i veu perfectament
"factible" subministrar energia a tot el país amb ajuda del Sol:
"Aquesta cosa simplement funciona. Tenim un reactor de fusió gegant al
cel". La seva aposta va en realitat més enllà de les paraules.
Invertint en la indústria. El 2016 Tesla va comprar
SolarCity, una companyia dedicada a la comercialització de sistemes de
generació d'energia solar, en una operació valorada en prop de 2.600 milions de
dòlars. "Tesla s'està preparant per comercialitzar a gran escala els seus
productes d'emmagatzematge d'energia Powerwall i Powerpack", explicava la
companyia de Musk, que poc abans havia llançat la seva pròpia divisió
energètica: Tesla Energy Operations.
L'aposta de Musk per la fotovoltaica tampoc no és única. La
Solar Energy Industries Association i Wood Mackenzie estimaven fa poc que
aquest any la indústria solar dels Estats Units afegirà 32 GW de capacitat de
producció, un 53% més que el 2022, i que per al 2028 la capacitat operativa del
país estarà en 375 GW. Les previsions de creixement són també considerables a
Europa.
Qüestió de megaprojectes. Musk no és el primer a suggerir un
projecte de mida XXL i filosofia futurista per pujar un esglaó més a
l'aprofitament de l'energia fotovoltaica. És més, sobre la taula ja hi ha
iniciatives concretes que van molt més enllà de la declaració del magnat a 'The
Joe Rogan Experience'. Una d'elles la capitaneja la mateixa Agència Espacial
Europea (ESA).
Des de fa temps l'organisme intergovernamental acaricia la
idea d'aprofitar la SBSP, sigles en anglès d'energia solar basada en l'espai,
una estratègia que passaria per captar l'energia solar amb ajuda d'enormes
satèl·lits en òrbita geoestacionària que després s'encarregarien de
convertir-la en microones de baixa densitat i transmetre-la a estacions
receptores situades a Terra.
Aconseguir una cosa així requeriria, això sí, afrontar
"desafiaments prohibitius", com el desplegament d'enormes antenes
receptores, acoblar grans estructures a l'espai o estudiar l'efecte de les
microones de baixa potència, però de moment l'ESA ja ha llançat la iniciativa
SOLARIS per valorar-ne la viabilitat.
Al focus d'altres agències. L'ESA no és l'única que ha
dedicat temps per analitzar les possibilitats de la SBSP. La seva homòloga
japonesa, JAXA, ha publicat un informe amb els seus avantatges i desafiaments i
fins i tot ha arribat a plantejar solucions. Als anys 90 l'antecessor de JAXA
va participar en un disseny conceptual, SPS2000, de 10.000 kW, ia la primera
dècada del XXI l'agència espacial i el Govern nipó van treballar en un altre
concepte de SSPS d'un milió de quilowatts.
També la Xina o la NASA ho han tingut en consideració. L'any
passat Space News publicava que l'agència dels Estats Units havia començat un
estudi per avaluar quines possibilitats tindria la SPS. "A mesura que la
tecnologia evoluciona, la viabilitat del sistema canvia amb el temps",
explicava Nilokolai Joseph, de l'Oficina de Tecnologia, Política i Estratègia
de la NASA. Amb el nou informe l'agència desitjava "avaluar el grau en què
hauria de donar suport a la SPS". Fa poc una investigació de la
Universitats de Surrey i Swansea concloïa que és factible crear panells
lleugers i de cost raonable per generar energia a l'espai.
Grans instal·lacions a terra… No tots els megaprojectes
solars s'enfoquen a l'espai. Aquí, a la Terra, s'han creat granges solars
gegantines amb panells, com el desplegament que la Xina està impulsant a
Mongòlia Interior, que inclou una instal·lació única: 196.000 panells repartits
en una àrea d'1,4 milions de metres quadrats, cosa que la converteix en
l'estació més gran del seu tipus en un desert. La pròpia Tesla ha participat en
grans projectes solars.
… i en els estudis teòrics. Si hi ha una instal·lació que
deixa petites qualsevol de les granges solars que s'han construït fins ara o
fins i tot aquesta enorme franja de panells de 160x160 quilòmetres suggerida
per Musk per abastir els EUA és l'Esfera de Dyson, una idea llançada als 60 pel
físic Freeman Dyson. La vostra proposta: muntar una estructura capaç d'envoltar
el Sol.
Dyson creia que per continuar evolucionant arribaria un
moment en què una civilització necessitaria millorar de manera dràstica la
recol·lecció d'energia. I com fer-ho? Amb una instal·lació capaç de recobrir la
seva estrella, en el nostre cas el Sol, amb una "malla" revestida de
panells o una altra tecnologia que en capti el potencial.